|
«I tot d una ens veiérem precipitats en l abraçada de la cascada i un abisme s obrí
en ella per a rebre ns. Però sorgí al nostre pas una figura humana velada, les
proporcions de la qual eren molt més grans que les de qualsevol habitant de la
terra. I la pell d aquella figura tenia la perfecta blancor de la neu...» Els misteriosos
i suggestius punts suspensius amb què acaba l estranya i fascinant narració de Les
aventures d Arthur Gordon Pym (1838) han inquietat molts crítics i han temptat
de manera irresistible encara més escriptors. Mentre que Jules Veme, a Le sphinx
des glaces, intenta d aclarir-ne el misteri i proporciona un final a l enigma de
Poe, H. P. Lovecraft no cau en aquest error i dona una continuïtat a allò que
en el gran mestre nord-americà restava suspès en l horror fantàstic, mitjançant
l enfrontament entre el blanc i el negre. Efectivament, amb A les muntanyes de
la follia, Lovecraft aconsegueix una excel·lent novel·la a meitat de camí entre la
novel·la de terror decimonònica i la ja consolidada novel·la de ciència-ficció.
AUTOR
Howard Phillips Lovecraft (Providence, 1890 - 1937). La seva vida va estar
marcada per nombroses dissorts i per una solitud que només va saber pal·liar a
través d una intensíssima activitat epistolar. Lovecraft cercava obsessivament «la
perfecció de l horror», i el va assolir amb el conreu d un estil propi: l horror còsmic,
que conté elements de ciència-ficció, una mitologia pròpia i una perspectiva
basada en la creació d ambients ominosos i abismes siderals. Tot i que en vida
només va ser admirat per una minoria, amb el pas del temps els seus escrits han
aconseguit l objectiu perseguit per l autor —segons Michel Houellebecq— de
«portar el lector a un estat de fascinació». Avui, les seves creacions terrorífiques
són conegudes globalment i els seus Mites de Cthulhu, desenvolupats per les
generacions posteriors d escriptors de terror, continuen vigents.
|