|
Com actuar davant d un grup d infants que, de cop i volta, comencen a tenir diarrees hemorràgiques, els ronyons fallen i estan en perill de mort? Per què una càrrega de cobertes de pneumàtics de segona mà importats de l altra banda de món pot comportar l aparició de greus malalties infeccioses a casa nostra? Què fem quan apareix sobtadament un virus totalment desconegut, contra el qual no tenim tractament, i que posa en crisi el món sencer? La salut pública i els salubristes, especialment els epidemiòlegs, són protagonistes habituals en els nostres mitjans informatius i en les nostres converses. Però, sabem realment que és la salut pública i qui són els salubristes? Joan Guix, exsecretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i expert acadèmic en medicina preventiva i epidemiologia, ens explica, mitjançant el relat i l anàlisi de coneguts (i, a vegades, controvertits) episodis i crisis, el què és la salut pública i com funciona la seva gestió. L aparició, brusca o progressiva, d uns fets relacionats amb alguns símptomes o malalties, sovint desconeguts o inhabituals, fa que els salubristes, aquells professionals que es dediquen a la salut pública (metges, veterinaris, farmacèutics, biòlegs, infermers...) hagin d actuar ― com si es tractés d un episodi de CSI― com veritables investigadors, amb la conseqüent dosis d incertesa, suspens i responsabilitat. Algú va dir que per ser salubrista calia tenir una part de Quixot, pel punt romàntic i idealista, una part de Robin Hood, per allò de perseguidor de la justícia, i una part de Maquiavel, per la capacitat diplomàtica necessària per assolir els objectius. Si hi ha una professió revolucionària, que realment es planteja millorar el món, aquesta és la salut pública.
AUTOR
Joan Guix Oliver (Barcelona 1950) és doctor en Medicina, especialista en Cirurgia General i en Medicina Preventiva i Salut Pública, té el títol de màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona i és diplomat en Estadística Aplicada i Epidemiologia per la Universitè Pierre et Marie Curie (París). Ha sigut professor de Salut Pública a la Universitat Rovira i Virgili i als Màsters de Salut Pública i Polítiques Públiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra. També ha ostentat, entre altres, els següents càrrecs: gerent de l Institut Municipal de Salut Pública de l Ajuntament de Barcelona i de l Agència de Salut Pública de Barcelona, director regional de Salut Pública al Camp de Tarragona i secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Actualment, ja jubilat, és membre del Medical Anthropology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili i vicepresident de la Societat de Salut Pública de Catalunya. És, a més, membre del Consell de Salut de Catalunya i ha estat distingit amb la medalla al mèrit sanitari Josep Trueta de la Generalitat i amb el premi Jaume Esperalba de l Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.
|