Harriet Jacobs, esclava nord-americana, va ser, des de l adolescència, objecte de l implacable assetjament sexual de l amo, fins que va fugir al Nord el 1842. Les peripècies de l experiència, algunes tan extraordinàries que desafien la credulitat (d una veracitat, però, certificada pels nombrosos estudis sobre la figura i l obra de Jacobs), mostren els horrors de la
condició esclava agreujats per la condició femenina.
Més enllà del valor documental i testimonial, el llibre de Jacobs sobresurt (al costat de la Narració de Frederick Douglass), entre els milers de memòries escrites per esclaus fugitius, com a obra mestra de la literatura americana. És, d altra banda, l única autobiografia d esclaus fugitius que aborda en primera persona i exposa de manera central i frontal els abusos sexuals que patien les dones esclaves, i reclama, per a totes les dones, la lliure disposició del cos.
AUTOR
Harriet Jacobs (1813-1897) va ser una escriptora i activista afroamericna, coneguda sobetot per la seva obra autobiogràfica, un esplèndid testimoni literari de la lluita d una esclava negra per la llibertat i la dignitat. Un cop lliure, després d una fugida gairebé increïble, es va convertir en una de les veus més importants de la lluita contra l esclavitud als Estats Units i a favor de la igualdat tant de les races com dels sexes.
|