L escena filosòfica de la caverna, emprada per Badiou com a exemple i resum de la seva pròpia filosofia, no solament posseeix intrínsecament la forma de vida del filòsof, sinó també la permanent necessitat d afirmar la filosofia com a eix vertebrador de l humà davant formes de vida inhumanes, mostrades en l al legoria platònica com a éssers encadenats.
Per Badiou, la naturalesa del filosofar és fer sempre un pas més enllà en el si d un problema que existeix des de sempre, un problema que arriba al filòsof com un llegat pendent de transformar i transmetre a generacions futures. En l àmbit del pensament polític, el filòsof prendrà aquest llegat i hi aprofundirà, en produirà crítica, sempre des d una interpretació que mai no serà concloent. La seva crítica a la democràcia representativa s encamina, com la seva filosofia, vers un comunisme renovat, ja que segons Badiou, aquesta és l única forma d organitzar «allò polític» d una manera justa.
AUTOR
Jordi Riba és professor de filosofia a la UAB i investigador associat al Laboratori «Logiques contemporaines de la philosophie» de la Université Paris 8. Els seus temes de recerca són el paper dels individus en la renovació democràtica i la seva articulació filosòfica. Ha publicat articles en diversos països europeus i americans i d entre les seves darreres obres destaquen els llibres Republicanismo sin república (2015) i Crisis, fraternidad y democracia (2018). Com a editor destaquen La fraternité révéillée (2016), Aporías de la democracia (2018); i la traducció del llibre de Miguel Abensour, La democracia contra el Estado (2017).
|