|
L obra d Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l acció originària. Es pot entreveure d aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.
AUTOR
Jordi Riba és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor visitant a la Universitat Paris 8 i membre associat al seu laboratori d estudis i investigacions «Logiques contemporaines de la philosophie». La seva recerca actual se centra en l estudi del paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. També, a més del treball sobre el filòsof francès del segle XIX, Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent com a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d altres, Republicanismo sin república (Barcelona: Bellaterra, 2014); La Fraternité réveillée (París: Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité (París: Harmattan, 2018), els dos darrers coordinats amb Patrice Vermeren; Crisis permanente (Barcelona: Ned ediciones, 2021) i Alain Badiou: Allò polític i la política (Barcelona: Gedisa, 2018 en català i 2021 en castellà).
|